Enviat per: aidalacombamoreno | 19/03/2012

Poesia del pi

Aquí teniu un poema sobre el nombre pi, escrit per la Premi Nobel de Literatura 1996 Wislawa Szymborska:

El nombre Pi és digne d’admiració
tres coma u quatre u
totes les següents xifres també són inicials
cinc nou dos, perquè mai s’acaba.
No permet emprendre amb la mirada sis cinc tres cinc
amb un càlcul vuit nou
amb la imaginació set nous
o de broma tres dos tres, és a dir, per comparació
quatre sis amb qualsevol altra cosa
dos sis quatre tres al món.
La serp més llarga, després de diversos metres s’interromp
igualment, encara que una mica més tard, fan les serps fabuloses.
El seguit de xifres que formen el nombre Pi
no s’atura en el marge d’un foli,
és capaç de prolongar-se per la taula, per l’aire,
a través del mur, d’una fulla, del niu d’un ocell,
dels núvols, directament al cel
a través de la inflor total i la immensitat del cel.
Oh! que curta és la cua del cometa, com la d’un ratolí!
Que fràgil el raig de l’estrella que s’encorba en qualsevol espai!
Però aquí dos tres quinze tres-cents noranta
el meu número de telèfon la talla el de la teva camisa
any mil nou-cents setanta-tres sisè pis
nombre d’habitants seixanta-cinc desens
la mesura del maluc dos dits la xarada i el codi
en la qual el meu rossinyol vola i canta
i demana un comportament tranquil
també transcorren la terra i el cel
però no el nombre Pi, aquest no,
ell és encara un bon cinc
no és un vuit qualsevol
ni el últims sets
ficant pressa, oh, donant pressa a la mandrosa eternitat,
per a la permanència.

Traducció del castellà de l’autora d’aquest apunt, Aïda Lacomba.

Anuncis

Categories

%d bloggers like this: