Code is poetry, o el que és el mateix: heu d’aconseguir fer la figura més espectacular possible amb el codi més senzill amb el Papert.

Aquest apunt és perquè els alumnes de primer i de segon d’eso pengin les seves figures. Els que no siguin d’aquests cursos i ho vulguin fer, també hi estan convidats.

Novetats! No fa falta ni que poseu el codi al comentari ni que pengeu el dibuix a Imageshack:

1. Quan ja hagueu fet la figura al Papert, clicau sobre el botó de “Share this program“

2. Copiau l’enllaç que us proporciona el propi programa (“link to it“).

Així, amb aquest enllaç ja enllaçau figura i codi.

Aquest és el meu: http://logo.twentygototen.org/Ph2Bs52s

Nota: Si algú s’ha de descarregar el Firefox, pot fer-ho d’aquí.

Logo és un llenguatge de programació tan senzill que permet ensenyar a programar als infants a través del joc i l’experimentació. També introdueix conceptes de matemàtiques, geometria cartesiana i trigonometria de forma intuïtiva.

De programes de Logo, n’hi ha molts. Nosaltres n’hem usat un que és lliure: KTurtle.

Ordres bàsiques:

Repeat: repeteix
Forward (o fw): avança
Backward (o bw): retrocedeix
Turnleft (o tl): gira a l’esquerra
Turnright (o tr): gira a la dreta
Penup: Aixeca el bolígraf
Pendown: Baixa el bolígraf

Per exemple, aquí podeu veure un exemple de construcció d’una casa amb aquesta eina:

De totes formes, una activitat interessant és provar de fer formes complexes usant el mínim de codi possible. Podeu veure aquí la creació d’un nonàgon com a exemple:

Podeu descarregar el KTurtle per a Windows d’aquí. Per a linux basta instal·lar el paquet Kdeedu. Altres programes lliures similars són Fmslogo (només per a Windows) i XLOGO (en Java).

Podeu provar el Logo en línia a:
- Logo en Flash (sense ordres)
- Papert (les ordres són explicades més avall)

Més informació aquí.

Enviau-nos els dibuixos que heu fet amb el Logo penjant les imatges a ImageShack i aferrant-nos l’enllaç.

Hola, som els alumnes de 1r d’eso. L’altre dia a classe, mesuràrem quants de litres cabien a les piscines.

Com ho vàrem fer?

Primer, vàrem prendre les mesures de les piscines: llargada, amplada i profunditat. En segons quins casos, no teníem les mesures exactes, per tant, férem una estimació.

Per saber quants de litres cabien a la piscina, vàrem multiplicar les tres longituds:

Volum = llargada x amplada x profunditat

Com que les longituds, les teníem en metres, el volum ens va sortir en metres cúbics (m3). Per saber el volum en litres, multiplicàrem el resultat per 1000, ja que 1 l = 1 dm3.

Per exemple, per la piscina de l’Aigua Blava:

llargada= 20 m
amplada= 12.50 m
profunditat = 1.86 m (de mitjana).

ens surten 580 m3, que són 580 000 litres.

Conclusions

Les piscines particulars solen contenir entre 40 000 i 70 000 l i les piscines de gran capacitat (de poliesportius, comunitàries, municipals, etc) solen tenir entre 300 000 i 1 000 000 de litres.

Un llibre que estic llegint té aquesta gràfica:

- Em podríeu dir que representa?
- Que signifiquen les lletres I, N, J, A, M?
- Què diferencia la línia contínua de la discontínua?

D’aquí una setmana penjaré la gràfica amb la seva llegenda.

Actualització: la solució

Avui dissabte 14 de novembre, aquest bloc ha arribat a les 20 000 visites. Gràcies a tots i totes per la vostra companyia!

Us deix amb un gràfic de les visites per mes d’enguany:

Teniu en compte que aquest bloc es va estrenar el 23 de febrer, que hi ha una baixada important en les visites els mesos de juliol i setembre i que el darrer mes (l’actual, 11, el novembre), la cosa fa baixada perquè el mes encara no ha acabat.

Avui us deix amb la quarta entrega de l’Assembler.

Com sempre, gràcies per visitar la torre i deixau els vostres progressos als comentaris.

Via Tomeu Morey de 1r d’ESO.

Un bat i una pilota de beisbol costen 1.10 dòlars en total. El bat costa un dòlar més que la pilota. ¿Quant val la pilota?

Font: New Scientist

Daniel Tammet va poder recitar 22.514 xifres de π en una exhibició amb finalitats benèfiques el 14 de març de 2004 (dia de π, naturalment). Es va limitar a mirar el paisatge que formaven els dígits, segons es desplaçaven davant els seus ulls, i anar-lo pronunciant. Aquí hi ha un esquema, fet per ell, de com comença aquest π-paisatge.

David Tammet posseeix una percepció sinestèsica excepcionalment rica i complexa. En la seva autobiografia Nascut en un dia blau explica com aquesta percepció està en l’origen de les seves extraordinàries capacitats matemàtiques.

Mai escriu res quan calcula, perquè sempre ha pogut fer els comptes de cap, i és molt més fàcil per ell visualitzar la resposta utilitzant les seves formes sinestèsiques que intentar fer els comptes amb les tècniques de “sumar i dur” que s’ensenyen en el col·legi. Quan multiplica, veu els dos nombres com formes diferents. La imatge canvia i emergeix una tercera forma: la resposta correcta. El procés ocorre espontàniament en qüestió de segons. És com fer matemàtiques sense haver de pensar.

Font: Pseudopodo

Quant parlam de decimals periòdics, sempre record als meus alumnes que expressions com aquesta no existeixen:

Però em vaig sorprendre moltíssim quan un alumne posà això a un examen:

No hagués pensat mai que a algú se li acudíssin aquestes coses …